L’amo del desert

//L’amo del desert
L’amo del desert 2017-10-29T18:12:47+00:00

Project Description

Sàhara VIII – Carles Abad. Óleo sobre tabla 60 x 60 cm

El desert a casa nostra

Poques vegades una exposició de pintura aconsegueix traslladar l’observador des de l’espai fictici i simbòlic de la seua iconografia fins la tebior palpable d’allò que ha servit de referent al pintor. Els quadres de Carles Abad exposats a la Casa de l’Oli de Vila-real –immoble que cal visitar ni que siga buit– s’emmarquen dins de la vessant hiperrealista, una forma d’expressió criticada gratuïtament pels que hi veuen mancances d’imaginació. D’altra banda, els que pensen –com jo– que la imaginació la posa el lector d’un llibre o qui mira un oli, saben apreciar com en una pintura el que importa és com les imatges i els colors saben esperonar-nos a imaginar tot just allò que s’amaga: vet ací la imaginació del mirar. I ací, la basa forta de la pintura d’aquest pintor vila-realenc d’avui –perquè el dels quadres dels anys passats deixaven intuir les textures del desert, però no pas les formes. Ara ha rescatat seccions del Sàhara i les ha agafades en l’instant d’una vibració especial que ens convida a escodrinyar rere les teles per veure a on farà cap un carreró dallat pel trapezi amortit de l’ombra, cap a on s’encamina un vianant accelerat o si en un cop d’ull desubicat un allau de sorra descapçalara la duna que davant dels nostres ulls descansa com la gepa d’un quilomètric dromedari. El que importa és com els quadres ens conviden a entrar-hi i ací ja estem perduts. Qui ha tastat el desert, sap de com l’ancoren els estels sota la nit lluenta o com la reverberació del sol mulla de perplexitat una atmosfera difuminada, però exacta, en la qual els miratges esdevenen una alenada que ens eriça els pels de les neurones. Jo, que pense que els pintors són una mena d’escriptors àgrafs –valga l’oxímoron–, he llegit en aquests quadres la quotidianitat del desert, allò viu que lluita amb l’arena i batega fèrtil, les veus, els olors i la solitud daurada que tot ho inunda. Ja ho sabeu, les portes del Sàhara les tenim a casa nostra gràcies als quadres de Carles Abad; ara només cal obrir-les i deixar-se dur: la meta és el camí.

>>Descarregat el llibre l’Amo del desert

 

>>Web de Carles Abad